La Federació Catalana de Rugbi va celebrar divendres passat, dia 19, la VI Nit del Rugbi Català a Granollers. En el transcurs de l’acte, la jugadora i entrenadora sitgetana Susan Monclús Twomey va rebre el Premi a la Veterana Il·lustre, un reconeixement a una trajectòria que ha estat clau en el desenvolupament i consolidació del rugbi femení a Catalunya i a l’Estat.

Pionera del rugbi femení a Espanya

Susan Monclús és una de les figures més rellevants del rugbi femení català i espanyol. Va formar part de la primera selecció estatal que va disputar una Copa del Món, el 1991 a Gal·les. Aquell any, “Las Leonas” van assolir un històric sisè lloc, el millor resultat internacional de l’equip en els seus inicis. Aquell èxit va obrir definitivament les portes al rugbi femení a Espanya, després d’un llarg procés de negociacions i de superar reticències institucionals i econòmiques de la Federació Espanyola.

Prèviament, Catalunya havia organitzat un partit amistós a la Foixarda contra la selecció de Gal·les, amb la participació de quatre jugadores madrilenyes. La victòria catalana en aquell encontre va ser decisiva perquè Espanya rebés la invitació oficial per participar al Mundial.

Els inicis

Monclús va créixer envoltada de rugbi: la seva mare és irlandesa i el seu oncle formava part de la Federació Irlandesa. De petita seguia el Cinc Nacions per televisió i somiava jugar algun dia. El 1987 va entrar a l’INEF Barcelona i, dos anys més tard, ja defensava la samarreta de la selecció catalana.

Amb l’INEF (1987–1993) va guanyar el primer Campionat d’Espanya, disputat a Santa Coloma de Gramenet. Posteriorment, va ser una de les impulsores del BUC femení, on va jugar fins a principis dels anys 2000.

Trajectòria internacional

Entre 1991 i 2000, Susan Monclús va ser peça destacada de la selecció espanyola, amb la qual va disputar dos Mundials (1991 i 1998), el primer Campionat d’Europa (1995) — on Espanya es va proclamar campiona continental i va rebre la Copa Baró de Güell al Palau Reial—, així com el prestigiós Torneig de les Sis Nacions. També va competir en campionats europeus i tornejos internacionals en països tan llunyans com Kazakhstan i Veneçuela.

Amb la selecció catalana va jugar fins al 2000–2001, i més endavant va tornar a competir al Mundial de touch rugbi de 2011.

Etapa al Rugby Club Sitges

Després d’una pausa per maternitat, el 2008 Monclús es va incorporar al Rugby Club Sitges, primer com a jugadora i, a partir del 2009, també com a entrenadora. Va dirigir el sub-18 femení, amb el qual va aconseguir el títol de campiones de Catalunya, i va col·laborar amb diverses categories de l’escola del club. Paral·lelament, va impulsar el touch rugbi, tant com a jugadora com a entrenadora, assolint una Copa Catalana i participant en la lliga estatal.

A més, va formar part de la Comissió Esportiva del club, des d’on va treballar activament per a la promoció del rugbi femení i la formació de noves generacions de jugadores.

Reconeixements i llegat

Més enllà del Premi Veterana Il·lustre, Monclús ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera, com el Premi Albert Hernández, així com reconeixements a la Nit de l’Esport de Sitges i d’altres distincions de caire universitari i local.

Per a ella, el rugbi ha estat sempre una autèntica escola de vida:

“M’ha ensenyat a aixecar-me després de cada placatge, a donar més que rebre, a pensar en col·lectiu i a respectar companyes, rivals i àrbitres”.

El seu missatge a les noves generacions és clar: “Gaudiu del joc i, sobretot, de les companyes, entrenadors i adversàries. Més enllà del resultat, valoreu els valors que aquest esport us transmet”.

‍